Pel que fa a l’Observació Celeste des de l’espai, hem escollit un seguit de missions d’observatoris espacials amb objectius variats i amb formes d’operar diferents, algunes de les quals que fa anys que es van iniciar, d’altres són més modernes. Només en farem una breu descripció puig que la majoria d’aquestes missions tenen web pròpia amb informació detallada dels projectes, descobertes, imatges i vídeos, estat de la missió i futur pròxim.
Www seniorpeople com login.SeniorPeople
El telescopi espacial Hubble (HST) és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l’atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a una velocitat de 8 km/s, a uns 600 km sobre el nivell del mar, amb un període orbital d’entre 96 i 97 minuts. Va ser posat en òrbita el 24 d’abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de la ESA. El telescopi pot obtenir imatges amb una resolució espacial major de 0,1 segons d’arc. El Hubble és un telescopi reflector Cassegrain i el mirall principal té un diàmetre de 2,4 metres.
Web
Source: Hubblesite.org
Hubblecast 60: Galaxy scores a bullseye
Black book site.List Of 15 Places to A Woman MAN'S BLACK BOOK
Xsocial .The Ultimate Investigation On Reveals The Truth (REVIEW)
Estudiant l’Univers en Infraroig. Va ser llençat el 25.8.2003 i és un observatori espacial infraroig. És un telescopi reflector amb un diàmetre de 85 cm. Amb el Spitzer s’estudien objectes freds que van des del Sistema Solar fins als confins de l’Univers. Els instruments principals són el IRAC (Càmera d’infrarrojos), el IRS (Espectròmetre infraroig) i el MIPS (Conjunt de detectors infrarojos). Dies des del seu llançament: més de 3400. Distància de la Terra: més de 168 Milions de km. Manté una òrbita heliocèntrica similar a la Terra però que l’allunya d’ella uns 15 Milions de km cada any.
Web SST – SST NASA Web
Videos del Spitzer Space Telescope al Pinterest
Planejat per ser el successor parcial del Telescopi Espacial Hubble. El James Webb Space Telescope és un gran telescopi espacial, optimitzat per al infraroig. La data de llançament prevista és el 2018. El JWST trobarà les primeres galàxies que es van formar a l’Univers primerenc, connectant el Big Bang fins a la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia. Webb navegarà a través dels núvols de pols per veure com les estrelles formen els sistemes planetaris, la connexió de la Via Làctia amb el nostre propi Sistema Solar. Els instruments del JWST estan dissenyats per treballar principalment en el rang infraroig de l’espectre electromagnètic, amb alguna capacitat en el rang visible. El JWST tindrà un gran mirall de 6,5 metres de diàmetre i un para-sol de la mida d’una pista de tennis. El JWST es trobarà en una òrbita al voltant de 1,5 milions de km. de la Terra. NASA Web Observa la capacitat del James Webb Space Telescope per mirar més lluny que mai en l’espai. Podrem veure les galàxies nounades. Crèdit: NASA / GSFC
Cassini-Huygens és una sonda espacial projecte conjunt de la NASA, la ESA i la ASI. Es tracta d’una missió espacial l’objectiu de la qual és estudiar el planeta Saturn així com també els seus satèl·lits naturals. La nau consta de dos elements principals: la nau Cassini i la sonda Huygens. El llançament va tenir lloc el 15 d’octubre de 1997. El 25 de desembre de 2004 la sonda se separà de la nau. La sonda Huygens va aterrar a Tità, el 14 de gener de 2005, moment en el que descendí a la superfície del planeta per tal de recollir informació científica. Es tracta de la primera nau que orbita Saturn i del quart artefacte humà que el visita. Els principals objectius de la nau Cassini són: Determinar l’estructura tridimensional i el comportament dinàmic dels anells de Saturn Determinar la composició de la superfície dels satèl·lits i la història geològica de cada objecte Determinar la naturalesa i l’origen del material fosc de la superfície de Jàpet Mesurar l’estructura tridimensional i el comportament dinàmic de la magnetosfera Estudiar el comportament dinàmic de l’atmosfera de Saturn Estudiar la variabilitat atmosfèrica de Tità Realitzar la cartografia detallada de la superfície de Tità La missió Cassini-Huygens és fruit de la col·laboració entre tres agències espacials. Disset països han contribuït al seu desenvolupament. L’orbitador Cassini va ser construït per la NASA/JPL. La sonda Huygens la va realitzar l’ESA, mentre que l’Agència Espacial Italiana es va encarregar de proporcionar l’antena de comunicació d’alt guany de la Cassini. Cassini va completar la seva primera missió de quatre anys per explorar el sistema de Saturn el juny de 2008 i la primera extensió de missió la Cassini Equinox, el setembre de 2010. Ara, la nau espacial, en bon estat, està tractant de fer nous i interessants descobriments en una segona extensió de la missió anomenada la Cassini Solstice Mission que finalitza el setembre del 2017. NASA Web – ESA Web
Juno és una missió del programa New Frontiers de la NASA al planeta Júpiter. Restriccions de pressupost a la NASA van fer que el llançament s’endarrerís fins l’agost del 2011, damunt d’un coet Atlas V en la configuració 551. La sonda es col·locarà en òrbita polar per estudiar la composició del planeta, camp gravitatori, camp magnètic i magnetosfera polar. La Juno també cercarà pistes sobre com es va formar Júpiter, incloent si el planeta té un nucli rocós, la quantitat d’aigua present a l’atmosfera, i la distribució de la massa al planeta. També n’estudiarà els forts vents, que poden arribar a velocitats de 600 km/h. La Juno porta diversos objectes commemoratius. S’hi han col·locat tres mini-figures de Lego que s’assemblen al déu romà Júpiter, la seva dona Juno i Galileo Galilei. També s’hi ha afegit una placa commemorativa en honor a Galileu i les seves contribucions a la ciència. Juno millorarà la nostra comprensió dels orígens del sistema solar, en revelar l’origen i l’evolució de Júpiter. En concret, Juno: – Determinarà la quantitat d’aigua en l’atmosfera de Júpiter, la qual cosa ajuda a determinar que la teoria de formació planetària és correcta (o si es necessiten noves teories) – Analitza profundament l’atmosfera de Júpiter per mesurar la composició, temperatura, moviments de núvols i altres propietats – Farà el mapa dels camps magnètics i de gravetat de Júpiter, revelant l’estructura profunda del planeta – Explorarà i estudiarà la magnetosfera de Júpiter prop dels pols del planeta, especialment les aurores – Llums del nord i sud de Júpiter – proporcionant nous coneixements sobre com l’enorme camp de força magnètica afecta la seva atmosfera. Calendari de la Missió: Llançament – 5 agost 2011 Maniobres de l’espai profund – agost / setembre 2012 Arribada a Júpiter – juliol 2016 La nau espacial orbitarà al voltant de Júpiter durant un any (33 òrbites) Fi de la missió (en sortir de l’òrbita de Júpiter) – octubre 2017 NASA Web
La Missió Kepler és un telescopi espacial de la NASA. Està emmarcada com la missió Discovery nº 10 de la NASA i està dissenyada específicament per estudiar una porció de la la Via Làctia, a les Constel·lacions del Cigne i la Lira per descobrir planetes de la grandària de la Terra i determinar en quin podria ser possible que s’hi pogués desenvolupar vida. S’observarà la brillantor de més de 100.000 estrelles per detectar trànsits. La missió és diu així en honor a Johannes Kepler. El llançament va tenir lloc el dia 7 de març de 2009. La missió Kepler té com a objectius explorar la diversitat de sistemes planetaris que hi ha a la Via Làctia i es centrarà en una petita regió que pot arribar a tenir prop de 100.000 estrelles. Aquest estudi es centrarà en els següents eixos bàsics: Determinar l’abundància de planetes de característiques terrestres i aprop de la zona habitable d’una àmplia varietat d’estrelles. Determinar la distribució de mides i formes de les òrbites dels planetes. Estimar quants planetes hi ha en sistemes d’estrelles múltiples. Determinar la varietat de mides d’òrbita i reflectivitat del planeta, mides, masses i densitats dels planetes gegants de període curt. Identificar els membres addicionals de cada sistema planetari descobert usant altres tècniques. Determinar les propietats de les estrelles que alberguen sistemes planetaris. La missió Kepler forma part d’un estudi més ampli per trobar planetes on fora possible l’existència de vida i ajudar les missions Space Interferometry Mission (SIM) i Terrestrial Planet Finder (TPF) a buscar la possibilitat de vida en un espai més reduït del cosmos. KEPLER Web – NASA Web