1. La Contaminació Lumínica
“La contaminació lumínica és l’emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s’han instal·lat els llums.
Sovint es detecta com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l’enllumenat exterior, tan públic com privat. L’ús de lluminàries inadequades, que envien el flux lluminós directament cap al cel o fora de la zona a il·luminar, i els excessos de il·luminació, són la causa principal de la contaminació lumínica.Les conseqüències més destacables són:
- ecològiques:
La introducció de llum modifica el paisatge, els hàbitats i la conservació de la biodiversitat. És una una agressió al fràgil ecosistema nocturn.
- el malbaratament de recursos energètics i econòmics.
L’enllumenat consumeix grans quantitats d’energia. Il·luminar en excés o cap al cel innecessàriament, és llençar tones d’energia i per conseqüència, els diners corresponents.
- sobre la salut humana
La il·luminació sobre el cos humà durant 24 hores inhibeix la producció de l’hormona melatonina, efecte provocat sobretot per la llum blanca.
- culturals
La pèrdua del cel estelat, declarat per la UNESCO patrimoni de la Humanitat i origen de la civilització, reflectit en els mites, cosmogonia, ciència i filosofia de les societats humanes.”
Viquipèdia
Tell me about match com. Lonely wives com. Fling com.Free Adult . Enormous Adult Personals Database Fling
Infografia astronòmica – Tipus de cel
City Lights From International Space Station (2002-2008) – 10’4″
Alguns enllaços
Controlling light pollution – International Astronomical Union
Contaminación lumínica – Fundación Starlight – Historia
Donant dades – Contaminació lumínica
Contaminació lumínica – Viquipèdia
Astrogea – Auca de la contaminació luminica
Proyecto NIXNOX-Sociedad Española de Astronomia
Contaminació Lumínica-Congreso Nacional del Medio Ambiente-2008
“There is another way to light up the night” – “Hi ha una altre manera d’il·luminar la nit”
Primera Conferència Internacional “Light Pollution Therory, modelling and measurements” (LPTMM) – 2013 tindrà lloc a Smolenice, Slovak Republic del 15 al 18 d’abril de 2013, organitzada per l’Astronomical Institute of the Slovak Academy of Sciences i la Cégep de Sherbrooke del Canadà.
LPTMM 2013 – Conference, Program and Details – Official Site
Light Pollution: Theory, Modelling and Measurements-Official site
2. El Seeing
L’efecte distorsionador de l’atmosfera sobre les imatges dels objectes astronòmics és el que anomenem “seeing”. Les turbulències atmosfèriques són les causants de variacions de densitat que modifiquen el camí recorregut pels raigs de llum d’objectes exteriors a l’atmosfera.
Es mesura mitjançant la millor resolució angular possible en unes condicions donades. Depèn intensament de la longitud d’ona usada en l’observació, essent major en longituds d’ona curtes i menors i fins i tot insignificant en longituds d’ona llargues. (infraroig llunyà i ràdio).
Escales de Seeing:
La més usada és la de l’astrònom francès Eugène Antoniadi (1870-1944), basada en la estabilitat de la imatge de l’objecte observat i que mesura la qualitat de les condicions d’observació en una escala compresa entre l’I i el V en xifres romanes amb el següent criteri:
I) Seeing perfecte, imatges sense cap tipus de tremolor.
II) Lleugeres ondulacions de les imatges, amb moments de calma.
III) Seeing moderat, caracteritzat per perceptibles tremolors de les imatges.
IV) Seeing pobre, amb constants i molestes ondulacions de les imatges.
V) Seeing pèssim, amb serioses dificultats per discernir les imatges.
L’altra és l’Escala de Pickering (William H. Pickering [1858-1938]), que es basa en la mida del disc de Seeing. Pren valors entre 1 i 10 augmentant conforme disminueix el disc de Seeing. El 10 correspon a una imatge perfectament estable i l’1 el pitjor. Aquesta darrera és menys utilitzada.
El Seeing és una variable difícil de solucionar, sobretot en el cas d’aficionats. No obstant, es tracta de buscar bons llocs d’observació, sobretot en llocs elevats que es trobin per sobre de la capa d’inversió, que és on es formen els núvols. (+/- 2.000 msnm). Altres situacions a evitar són la proximitat de rius, llacs o mars. En aquests casos, la diferència tèrmica produeix corrents d’aire verticals que augmenten la turbulència.
Els Grans Observatoris disposen de mètodes molt avançats per evitar el Seeing, basats en la Òptica Adaptativa. (Tècnica òptica que permet contrarestar en temps real, els efectes de l’atmosfera de la Terra en la formació d’imatges astronòmiques, inserint un mirall deformable sostingut per un conjunt d’actuadors controlats per ordinador. Per al seu ús es necessita una estrella de referència o bé es pot usar una estrella artificial produïda per un làser que travessi les capes d’aire que provoquen la mala qualitat de la imatge.)