La nostra activitat va néixer d’una forma pausada però continuada, principalment durant els períodes estivals i esporàdicament a l’hivern. Quatre anys enrera, era costum durant l’estiu sortir a la nit i plantar el telescopi al Camp del Pedró i tot i la contaminació lumínica de les faroles, observar la Lluna i els Planetes. Els passa-volants s’acostaven tímidament i s’alegraven en fixar l’ull a l’ocular i descobrir el més enllà.
A l’hivern per contra, tot era cosa de dos i un cop sopats i amb el fred assegurat en les nits serenes, enfilàvem la part alta del poble i tot passant per Can Gandaiet anàvem a trobar a l’inici del camí de la Rovira, un banc que queda completament a les fosques i que té un mirador cap a la Collada Verda, és a dir cap a l’Est, i comprèn, seguint la Serra Cavallera amb el Puig Estela (Quin nom més astronòmic, no ? – Fa temps que n’hi busquem l’etimologia) i tot seguit el Taga al Sud, la línia de l’Eclíptica sense arribar a completar-la del tot. Una forma de pair bé el sopar tot fent un repàs de les principals Constel·lacions i del pas dels Planetes que marcaven les Efemèrides i de copsar ràpidament les gèlides temperatures que queien des dels estels més llunyans. Un últim record d’aquestes mini-expedicions nocturnes, armats amb uns binoculars i amb un cel impregnat d’estels, va ser descobrir a ull nu el Cúmul Obert del Pessebre o M44 segons el Catàleg Messier, en la Via Làctia, a la Constel·lació de Càncer. Eren exploracions i descobertes una mica a l’atzar, ens deixàvem endur per la llum de les estrelles i les formacions curioses que es dibuixaven en el cel i en les nostres retines.
Finalment, i previ coneixement més exhaustiu del Firmament i després d’una sèrie de proves prèvies d’observació celeste a ull nu, amb binoculars i telescopis varis, en diversos punts de Pardines des del 2007 al 2010, decidim crear “AstroPardines, camines pel Cel de Pardines…” i es posa en marxa com a plana web el dia 14 d’agost de 2010 coincidint amb la organització per part del Centre Alpí Vall del Segadell d’una sortida nocturna que partint de Pardines arriba a Santa Magdalena de Puigsac cap a les 11 de la nit, per descobrir el Cel de Pardines.
Mapa de Pardines-Santa Magdalena de Puigsac (ICC)
Com a complement d’aquesta introducció, esmentarem els punts d’observació celeste a Pardines en forma de taula i una petita mostra dels astres o objectes celestes observats en aquests primers temps:
Lloc | Dades GPS | Altitud(msnm) |
Coromines | 42º 19′ 4.47″ N 2º 11′ 48.94″ E |
1.258 |
Santa Magdalena de Puigsac | 42º 18′ 29.93″ N 2º 13′ 38.17″ E |
1.273 |
L’Orri Vell | 42º 17′ 41.19″ N 2º 14′ 42.55″ E |
1.578 |
Meianell | 42º 20′ .0″ N 2º 14′ 16.03″ |
1.968 |
El Taga | 42º 16′ 50.58″ N 2º 12′ 13.08″ E |
2.040 |
El Puig Cerverís | 42º 20′ 13.38″ N 2º 13′ 23.80″ E |
2.206 |
La Collada Verda | 42º 18′ 7.94″ N 2º 16′ 7.50″ E |
1.609 |
La llista d’astres i objectes celestes és un petit recull d’aquells observats a Pardines, amb el màxim deteniment i ressenyades les seves observacions:
-Júpiter i els 4 satèl·lits principals (Io, Europa, Ganímedes i Cal.listo)
-El Triangle de l’Estiu
-La Constel·lació de Càncer i el Cúmul obert del Pessebre (M44)
-La Lluna-Rupes Recta, Monts Jura i Sinus Iridum
-La Constel·lació d’Orió i la seva Nebulosa (M42)
-La Galàxia d’Andròmeda (M31)